Història de l'Alberg

distintiu-350xAl segle X, els comtes de la Cerdanya van establir la capital del seu comtat a Berga. Quatre segles després, la construcció de la muralla va contribuir a l’aparició de nous nuclis de població en aquella zona. Als segles XVIII i XIX, la proximitat del Llobregat va alimentar el potencial industrial de la ciutat, amb diferents colònies tèxtils que aprofitaven l’energia de l’aigua per fer funcionar les seves màquines. Òbviament, tot plegat va anar acompanyat d’un notable creixement urbanístic i demogràfic. En concret, en aquest context, Berga va obtenir el títol de ciutat el 1877.

Sigui com sigui, malgrat tots els canvis, tant la població autòctona com els nouvinguts han sabut mantenir ben vives algunes tradicions, com La Patum de Berga, que tenen el seu origen a la baixa edat mitjana. Originàriament, aquesta festa popular s’anomenava Bulla i estava associada a la celebració religiosa de Corpus. Amb els anys, el seu nom ha esdevingut La Patum, que recorda el so dels timbals i que, juntament amb el foc, són els protagonistes de la festa. Per als berguedans representa un símbol cultural propi que s’ha transmès de generació en generació, gràcies a la participació ciutadana. Fins que, el 1983, és declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Gràcies a aquesta festivitat i a la resta d’atractius de la comarca, el turisme creix i cal ampliar l’oferta d’allotjament per als visitants. Tant és així que una empresa privada pren la iniciativa de crear un Alberg de Joventut, tot recuperant els fonaments de l’estructura que havia de donar forma a un aparcament. Així, el 2001, s’inaugura l’Alberg de Berga, dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Claret i Sala.